mercoledì, gennaio 02, 2013

Poesia: Porta Cines

Tùti i bei città d’ Italia i han fa de sicùr i marinar,
e i han fa tùti visin a un fiùm, o in riva al mar
a Milan ghera tant’acqua bòna de bev per la gent,
ma ghe n’era no asé per fa navigà i bastiment
Alura, presapòc in del milatresentvoltesindré
han scavà el Navili, per minga andà semper a pé,
l’han scavaà i uperari, ,cun la baìira e cunt el picun
tratà de can, ,pagà cun trì cùcùmer e un peverun
Sensa el Navili ghera minga nanca el Domm
che a Milan l’è el quader pùsé bell, per donn e omm
magari el faseven dopu, cunt el ciment armà
e l’era ròba de fa schivi, e de pudè no guardà
Cunt el Navili, tùta la zona de Porta Cines,
l’è diventada el post pùsé bell del nost paes,
l’è un cinema, un teater, semper vert a tùti i ur,
induve la gent te ne fa vedè de tùti i culur
Al ters pian, davanti al Navili, a la finestra de cà nostra
l ’è cume ves a teater, te vedèt el mund a pasà via
avanti e indré, la gent che la se mòev in strada
l’è una niada de furmig, l’è ùmanità indafarada
Dopumesdì de primavera, piòev,
l’acqua la sona pian,
dulsa in sù l’umbrel
el Navili el ven giò adasi, l’acqua l’è chieta, e la sberluss
I barcun pien de sabia ghe van adrè, e scarlighen via cume i merluss
un tram in su la riva el ghe fa sunà la mùsica ai rudai
te ven vòeja de piang e de cantà, però t’el faret mai
Visin a cà nostra ghè un canalèt, el Vico Lavandai
induve i donn vann a lavà i pagn, e a resentai
el ciamen “el fusett”, e ghè i post per ingenugiass
visin a l’acqua , el post per i genoecc l’è fa de sass
Tacà al fusett ghè el negosi de drughé de la sciura Bambina
induve venden el savun, el paltun, la lisciva e la candegina
Denter ind’ una curt, se và a centrifùgà la ròba lavada
In de la Maria del torcc, per non purtala via tùta masarada
In cà de la Maria del torcc, riparen anca i bambul rott e un pu tùscoss
e ghe denter anca una vègia, che cun i sò ùnguent, la fà el giustaoss
Per risparmià fadiga a la sua mama, la Renata, a dudes ann
de scundun a la matina prest, l’andava al fusett, a lavà i pagnn
par de sentì l’ Edmondo De Amicis, ciuè la storia de un’alter paes
inveci l’è vita nustrana, l’è vita de Porta Ticines
Porta Ticines l’è stà una mùsica, mùsica de la nostra giuventù
el sit el ghè ancamò, però la mùsica nostra, la ghè pù.
============
Porta Ticinese ha perso l’anima, è un fossile del tempo che fù
Sono vestigia illusorie, di un tempo che non c’è più.
Franco Valsecchi

Nessun commento: